Translate

RELIGIÓ 1r ESO

TEMA 1. EL FENOMEN RELIGIÓS.

SESSIÓ 1



SESSIÓ 2

ILEC 
Lectures de "La vida, un camí de preguntes i respostes"

 Introducció:

Els especialistes que estudien les civilitzacions antigues han descobert que tan antic  com la existència de l'home és el fenomen de les religions.

De fet, les manifestacions religioses més antigues no es corresponen a la nostra espècie, sinó amb la de l'homo neanderthal, espècies amb la qual la nostra va conviure durant un temps a Europa.

Aquests individus enterraven els seus morts amb un aixovar funerari i cobrint-los de pedres. El motiu pel qual pensem que enterraven els seus éssers estimats amb els objectes més valuosos que havien tingut en vida fa pensar que creien en una vida més enllà de la mort.


La major part de les religions incideixen en la manera com les persones veuen el món i en la manera de relacionar-se tant individualment com col·lectivament, tant amb els altres com amb l'entorn. 

SESSIÓ 3

ILEC
lectura de "El conte de la vida"Respondrem oralment les preguntes 1.5. a 1.8.  
 
Elements comuns de la Religió:

  Creences: les doctrines, els éssers espirituals a la terra i al cel. Ritus: normes que regulen les celebracions de les festes religioses Ética: els valors, la moral de la religió, les virtuts, els comportaments i les actituds, els ensenyaments. Elements sagrats: elements que donen forma i contingut a la religió, els textos sagrats, les persones sagrades, els llocs sagrats i de culte... Decàlegs: codis i descripcions de comportament 

No tot són religions:
 
Encara que alguns grups tenen ritus, textos i llocs de culte, no es poden anomenar religions i reben el nom de falses religions i sectes. No són religions perquè neguen la llibertat dels seus seguidors, anulant la seva consciència mantenint-los en alguns casos pràcticament segrestat i amb l'objectiu d'aprofitar-se dels seus membres. Així, el seguidor es converteix en una víctima manipulat pel control mental, la submissió a un líder, l'adoctrinament, la intolerància i sobretot l'extorsió de diners per part del líder. Les falses religions es distingueixen de les religions en què impedeixen als seus membres el contacte amb les seves famílies; fan sessions nocturnes i impedeixen que puguin dormir bé; amenancen a tot seguidor que no es mostri d'acord; normalment exigeixen la donació de tots els béns. També fan servir als seus membre per demanar almoïna, amaguen la veritable identitat en alguna de les seves activitats, els seus dirigents es queden amb els diners recollits i sovint cerquen persones solitàries i confues que busquen ser estimades  



SESSIÓ 4 

ILEC

L’ORQUESTRA.

Hi havia una vegada tres instruments musicals que no es portaven gens bé.
La flauta, la guitarra i el tambor sempre discutien per veure qui era el millor:
la flauta deia que el seu so era el més dolç de tots.
La guitarra deia que ella era la que feia millors melodies.
I el tambor deia que ell portava el ritme millor que ningú.
Tots es creien els millors i menyspreaven els altres.
Per això, cada un s'anava a tocar a una part diferent de l'habitació on vivien.
Però el so del tambor molestava a la flauta, la flauta molestava a la guitarra
i la guitarra molestava al tambor.

Allà no hi havia qui pogués tocar tranquil. En lloc de fer música feien soroll.
I si algú s'aturava a escoltar-los, aviat sentia un fort mal de cap.
Sempre passava el mateix.

Fins que un dia va arribar una batuta a viure amb ells.
En veure el que passava, els va dir que ella podria ajudar-los si volien.
Però els tres instruments estaven convençuts que ningú podia ajudar-los.
La millor solució era separar-se i que cadascú se n'anés a viure a un altre lloc.
Així podrien tocar a gust, sense haver de suportar el mal que tocaven els altres.

La batuta els va proposar intentar fer una cosa: tocar junts una mateixa cançó.
Ella els ajudaria a fer-ho. Al principi no estaven molt convençuts;
però al final, van acceptar. Els va dir el que havia de tocar cada un i,
després d'un breu assaig, va començar a sonar la cançó.


L'origen: la prehistòria:

El primer símbol religiós prehistòric que ens ha arribat va ser el de la deesa mare. Els humans prehistòrics veien com un acte sobrenatural la fertilitat de la dona. Per aquest motiu, s'han conservat figuretes que representen dones embarassades, són les anomenades Venus paleolítiques.
 Els ritus funeraris tenien eren molt importants perquè relacionaven els elements de la vida amb la mort.
 Aquestes tombes apareixen amb un parament funerari com eines, joies, etc., que havia disfrutat el difunt en vida.
També poden aparèixer tombes amb amb el ritus de la cremació o incineració, on es cremava el cos perque es pensava que així s'ajudava l'ànima a abandonar el cos. Les cendres eren recollides en unes urnes i enterrades. Aquesta classe de ritual es va extendre per tota Europa i es coneguda com la cultura de camps d'urnes.

s

ACTIVITATS per fer en el dossier.

1. Des de quan hi ha religions? Quina va ser la primera espècie en fer-les servir?

2. Busca informació sobre l'homo de Neandertal. Quan va viure? On vivia? Quan es va extingir i per quines raons? En què consistien els seus ritus funeraris?

3. Elements comuns de les religions. Amb l'ajuda de la plana 24 del llibre, defineix creences, ritus, ética, elements sagrats i decàlegs

4. Quines característiques tenen les falses religions que les diferencien de les autèntiques religions? (Pots mirar el text d'en Thomas Hartman i en Marc Gellman de la plana 11)

5. Què representaven les anomenades Venus Paleolítiques? Per què incineraven (cremar) els cossos dels morts a la prehistòria?

 SESSIÓ 5

L'art megalític

  Clica a la imatge per aprendre més sobre els megàlits

ACTIVITATS DIGITALS:

2. Com es feien els megàlits i juga aprenent a fer-ne un
3. ACTIVITAT FINAL: PASSAPARAULA

ACTIVITATS per fer en el dossier.

5. Dibuixa un crómlech, un menhir, un dòlmen i un enterrament de passadís o corredor. Al costat de cada dibuix escriu per a què es feien servir. 

SESSIÓ 6

ILEC 


MENYS CRITS!

Ells se’t tanquen, i el cap comença a anar amunt i a avall, fent graciosos assentiments a tots els que, entretinguts, t’estan mirant. De cop, se sent una discussió llunyana, la cosa comença a pujar de to.
-Miri, a mi tant me fa si vostè acaba el seu torn ara. Per mi se’n pot anar a la merda ara mateix! He vingut des de molt lluny i no penso, de cap manera, marxar sense que em facin l’anàlisi.
La pobra infermera s’encongeix darrere el taulell davant els crists d’aquell home, que encara remuga en veu alta.
-Tots els funcionarIs són iguals! Feu les vostres hores i a la pobra gent, que la bombin! O em dóna una solució o me’n vaig a parlar amb el responsable ara mateix.
Veus que la infermera, avergonyida per l’escàndol, fa passar l’home a la consulta.
ACTIVITATS per fer en el dossier.:
-       El protagonista aconsegueix el seu objectiu?
-       -La decisió que pren és justa? Per què?
-       -Quines conseqüències,  aparentment positives, té la manera d’actuar de cadascun?
-       -Quines conseqüències negatives té, a la llarga, aquesta manera d’actuar.

El fenomen religiós a Mesopotàmia.




En grec, mesospotamos significa entre rius. Aquesta regió també és coneguda com Creixent Fèrtil.
Les dades sobre aquesta religió provenen de taluletes d'argila trobades en les ruines de les ciutats de Babilònia (a la bora del riu Eufrates) i de Ur ( a la bora del riu Eufrates, segons fons bíbliques, lloc de naixement d'Abraham).
En un primer moment els mesopotàmics practicaven el culte a les forces de la natura i a la fertilitat, personalitzats en la Lluna, el Sol, l'aire, la terra, el cel, l'aigua... En un segon període els deus es representen en forma humana i cadascú tindrà una tasca determinada. Cap déu era més important que un altre.
Finalment, en un tercer període, s'estableix un ordre o jerarquia entre els déus i s'introdueixen els conceptes de perdó i de pecat.
Els seus temples, anomenats ziggurats, eren centres econòmics i normalment estaven dedicats al Sol. El rei supervisava els temples.
La religió mesopotàmica tenia dos objectius: l'home era la garantia de la supervivència dels déus i el destí de l'home era servir els déus i els temples dedicats al seu culte. 

ACTIVITATS per fer en el dossier.

6. Dibuixa a la llibreta el mapa que tens a dalt localitzant el Tigris i l'Eufrates i les principals ciutats.

7. Què significa en grec Mesopotàmia?

8. Resumeix els tres períodes pels quals va passar la religió mesopotàmica.

9. Dibuixa el ziggurat que hi ha a continuació. Quina era la seva funció?

 

 SESSIÓ 7

La religió a Egipte.

La religió egipcia era politeista, es a dir, es basava en la creença de l'existència de molts déus. En un primer moment els egipcis adoraven les forces de la natura i els elements de l'univers; més tard, van representar aquestes forces de la natura amb forma humana i alguns conservaven alguna forma animal del seu origen, així per exemple, la hipopòtama era la deessa de les dones embarassades per la seva voluminosa panxa.
El faraó, la persona més important d'Egipte, es va convertir, amb el temps en un Déu.
Els egipcis creien en la vida més enllà de la mort, enterraven els seus morts amb molta cura perque es conservés el cos. La tècnica que feien servir rep el nom de momificació.
El faraó, la seva família i els membres importants de la societat eren enterrats en mastabes.
Amb el temps se van superposar una mastaba sobre l'altra apareixent la piràmide.
Un tercer tipus d'enterrament era soterrani i es deia hipogeu. 

ACTIVITATS per fer en el dossier.

10. Com representaven els seus déus els egipcis? Què significa que era una religió politeista?

11. Defineix mastaba, piràmide i hipogeu

12. Què és la momificació? per què el feien servir?

ACTIVITAT 1.  EL JUDICI D'OSIRIS
ACTIVITAT 2.  ELS SIMBOLS RELIGIOSOS
ACTIVITAT 3. VISITA VIRTUAL A LES PIRÀMIDES DE GIZA

SESSIÓ 8


La religió grega:


Característiques de la religió grega:

Déus antropomòrfics (antropomòrfic significa amb forma humana) i immortals.
Els déus vivien al mont Olimp.
Politeístes
Els mites. Servien per explicar l’origen i les característiques de la cultura grega.
El  temple grec:
 Lloc de culte a les divinitats.
Imatge de la divinitat a l’interior
Altar: sacrificis d’animals
Donació de productes del camp al temple.   
ILEC

ORFEU I EURIDICE

Orfeu i Eurídice eren dos enamorats, però un dia en la boda de Eurídice l'intentaren raptar i s'escapa corrents, en la persecució, Eurídice trepitja una serp la qual la mossega i li provoca una ferida mortal. Orfeu, fill d'Apol·lo, que tocava la lira que li va regalar aquest, va decidir anar a buscar a la seva amada al Hades, primer tocant la lira i convencent a Creont perquè el portés a l'altre banda de la Llacuna Estígia, el barquer embadalit per la música hi va accedir. Després va dormir a Cèrber, també amb el so de la lira.

I finalment es va presentar davant del déu Hades i va suplicar-li que li tornés la seva estimada, Hades, embadalit també per la música d'Orfeu va accedir però amb una condició; Orfeu tindria que portar de retorn a Eurídice però fins que no estigués fora de l'inframón no podia mirar-la, Orfeu va accedir, però quan estava a punt de travessar l'última porta de l'infern no es va poder resistir i la mirà.
Eurídice s'en va anar per a sempre.

Contesta les següents preguntes:

1. Qui era Orfeu?
2. i Euridice?
3. Com s'anomena el déu de l'infern i la seva dona?
4. Quina es la feina de Caront?
5. Explica en 60 paraules aquest mite. 
6. Quina relació té Proserpina, Hades i Demèter?


L'ODISSEA d'Homer


ACTIVITATS per fer en el dossier.

12. Copia les característiques de la religió grega que hi ha al comenament de la sessió 8

SESSIÓ 9



La religió romana

    La religió originària de la ciutat estat de Roma rendia culte a les forces sobrenaturals de caràcter animista i indefinit , a les que denominaven nunmina . Elles estan relacionades als cicles de la natura , la fertilitat i l'agricultura .Referent a això podem citar Flora que era la deessa de la vegetació i les flors , o Fauno que era el geni dels camps i dels boscos.L'habitatge familiar també posseïa els seus propis déus com els forculus , els qui estaven encarregats de cuidar les portes i les finestres i els Limentinus que impedien que entrés a la llar alguna força maligna .Cardea era membre d'aquest panteó domèstic , ella era la deessa de la salut , les llindes , les frontisses i els picaportes de les portes .A més tenia la propietat de defensar els nens dels vampirs i als artesans els cuidava perquè no els passi res a la feina .

El culte domèstic. En una primera etapa de la religiositat romana imperava un culte domèstic que es va mantenir al llarg de la República i l'Imperi , fins que es va adaptar prenent forma en alguns aspectes dels rituals del cristianisme .El sacerdot del culte domèstic era el pater familiae i era qui s'encarregava de celebrar el lararium . Hi havia déus específics per a la vida quotidiana , per exemple , Numidia , que protegia el naixement i el desenvolupament de l'home , Educació i Pontina , encarregades de l'alimentació i els menjars , Ossipago , déu que s'ocupava d'enfortir els ossos . Cuba , protectora dels bressols , per nomenar solament alguns .

Els romans també li rendien culte a les ànimes dels morts , creien que després de la mort l'ànima marxava al fons de l' abisme , en aquest lloc es trobava més a prop del món dels déus , aquestes ànimes intercedien amb els déus per així poder ajudar als éssers estimats .Per la seva banda, el camperol , al seu torn tenia déus agraris .

Influència Hel · lènica 
     Durant l'expansió cap al Peloponeso operava la República, els romans van assimilar diversos aspectes de la mitologia grega , canviant els noms dels déus hel · lènics per altres semblants llatins .Tot i això , Roma va tenir sempre els seus propis rituals i crec escoles de sacerdots .El model del panteó romà implicava una forma de descriure als déus molt diferents dels antics grecs . Principalment posaven més l'accent en la trama de les seves vicissituds i intrigues que en la dimensió tràgica de la seva destinació . 

 ACTIVITATS per fer en el dossier.
 12. Explica els rituals domèstics dels romans
13. On anaven a parar les ànimes dels morts, segons els romans?  

SESSIÓ 10

Rituals funeraris
Els ritus són normes que regulen la celebració de les cerimònies religioses.
Els romans van practicar, al llarg de la seva història, dues classes de ritual funerari: la incineració del cos (reduir a cendres) i la inhumació (enterrar els morts).
Quan moria un ciutadà important el cadàver era rentant i després vestit amb una toga (peça de roba llarga i ampla que es col·locava damunt la túnica i que era la indumentària principal dels ciutadans de Roma), envoltat de flors i perfums i la família i els amics els feien la última visita.
Els ciutadans pobres, en canvi, eren inhumats, de dia.

Gravat que mostra el funeral d'un romà benestant

Els manes eren els déus protectors dels difunts. Hi existien també els lares, déus protectors de la casa i de la família, i els penates o déus protectors del rebost.

Els temples
Els temples eren la residència dels déus i només podien accedir-hi els sacerdots. A l’interior es trobava l’estàtua de la divinitat. Els rituals als que hi assistia la gent es feien davant de la façana principal, al voltant de l’altar.

Temple romà. Tradicionalment eren rectangulars i només hi havia columnes a la façana de l'entrada. Pots veure, també l'altar dels rituals en primer pla.

El fenomen religiós cristià
El cristianisme és una religió monoteista (es basa en la convicció de l’existència d’un únic déu, creador i senyor de l’Univers. Religions importants monoteistes d’avui dia són el cristianisme, l’Islam i el judaisme).
El cristianisme va ser fundat per Jesús de Natzaret amb arrels en el judaisme. Els cristians són seguidors de Jesús, perseguits pels romans i després la religió principal de Roma. Va començar com un moviment de contradicció vers els costums religiosos de l’època, per aquest motiu van ser perseguits per jueus i romans (tot i que amb el temps es va convertir en la religió oficial de Roma)
El llibre sagrat dels cristians és la Bíblia, formada per l’Antic Testament (comú també per jueus i musulmans) i el Nou Testament. Biblia significa “llibres” i es una recopil·lació de diferents llibres escrits en èpoques diferents.

Les creences del cristianisme

El món va ser creat pe Déu

Jesús va venir al món i es va fer una persona com nosaltres; Va donar la seva vida perquè tota la humanitat pogués conèixer l’amor de Déu
La finalitat de la vida és fer la voluntat de Déu i buscar la felicitat

La persona que mor espera la resurrecció. El dia dels difunts és el 2 de novembre, dia en el qual familiars i amics visiten els cementiris per recordar els seus difunts estimats

SESSIÓ 11

L’hinduisme
Fes servir aquest material per fer un resum amb les característiques de l’hinduisme

SESSIÓ 12

Fes aquest jclic com a síntesi general de la unitat 1



 Activitats per fer en el dossier.

1. Explica les característiques generals de l'hinduisme.
2. Digues el riu més sagrat de l'Índia. Què hi va a fer la gent? Per què?
3. Busca el significat de la paraula moksa.

SESSIÓ 13                                   ACTIVITATS de síntesi

-    Realitza les activitats 1.1, 1.3, 1,5 i 1.10 de la plana 25 del teu llibre. Disposes de 25 minuts per realitzar-los abans de començar la correcció.

SESSIÓ 15

      En substitució del control de la part corresponent del temari omple aquest quadre en  el teu dossier.  Disposes de 30 minuts abans de corregir-ho.

Religions
Principis
Creences
Ritus
Elements sagrats
Ètica
Grega





Romana





Cristiana





Hinduista





 
 
SESSIÓ 16

ILEC

Lectura del text: Com ho veuen? de la plana 28

     Retirem les taules. Anireu caminant al ritme de la música. Quan s'aturi, hauras de fer parella amb el company que tinguis més proper, com si fossis un mirall. (Recorda que en un mirall els reflexes són invertits, si un mou el braç dret, per exemple, en el mirall es reflecteix l'esquerre). Quan el professor digui JA! un imitarà a l'altre fins que digui STOP!. Quan torni a dir JA! el company imitat farà d'imitador fins a que el professor digui STOP!. A continuació

     Tornarà a sonar la música i es tornarà a repetir la situació. Després tornarem a posar les taules i contestareu les preguntes 2.5 i 2.6 en el teu dossier.

SESSIÓ 17

Característiques pròpies de la persona que ens fa iguals a les altres persones alhora diferents.

Som éssers complexos perque som una suma de capacitats. Cadascú té una personalitat pròpia; una manera de viure els seus sentiments; una capacitat intel·lectual que fa que, per exemple uns siguin millors en matemàtiques i uns altres en socials i una capacitat física. La manera en la qual fem servir les nostres capacitats ens fa únics. No ha existit ni existirà en tota la història de la humanitat una persona igual que cadascú de nosaltres.
Però també som autònoms per decidir que fer amb la nostra vida.
Davant d'aquestes diferències tots els éssers humans tenim unes característiques que ens fa iguals entre nosaltres. Tots tenim capacitats intel·lectuals, emocionals, ètiques, espirituals tot i que les visquem de manera diferent. Les respostes que donem a cada situació que es presenta a la nostra vida interrelacionem totes les capacitats esmentades anteriorment. La suma d'aquestes capacitats es diu consciència.

CAPACITATS INTEL·LECTUALS + CAPACITATS EMOCIONALSCAPACITATS ÈTIQUES   + CAPACITATS ESPIRITUALS = CONSCIÈNCIA


TEMA 2. L'ÉSSER HUMÀ. UNA GRAN  MERAVELLA


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada